Stack i eines

Stack principal. Ecosistema madur, Eloquent per al dia a dia i una comunitat que ja ha resolt el 90% dels problemes habituals.

On el rendiment mana. Manté l'aplicació en memòria entre peticions i elimina el cost d'arrencada del cicle tradicional de PHP. En rutes de consulta molt sol·licitades, la diferència es nota.

Per a serveis on interessa el tipatge fort i l'ecosistema enterprise. Spring cobreix seguretat, persistència i configuració sense muntar-ho a mà.

No és una elecció, és una realitat de molts sistemes en producció. Saber moure's en una base legacy sense trencar-la és una habilitat en si mateixa.

Backend en JavaScript, sobretot en projectes web on la resta de l'stack ja viu en el mateix llenguatge.

Frontend, scripting i eines. TypeScript sempre que el projecte hagi de durar més d'un parell de mesos.

Framework principal de frontend. La Composition API manté la lògica ordenada a mesura que creix el component.

Sobre Vue, per a aplicacions de gestió: extranets, intranets i panells. Aporta un catàleg de components consistent i evita refer el sistema de disseny a cada superfície.

En projectes on l'equip o el client ja el té. Components funcionals amb hooks, sense arrossegar un framework pesat a sobre.

Per a frontends que demanen una estructura més rígida i tipada de sèrie, habitual en aplicacions de gestió amb equips grans.

Desenvolupament a mida sobre WordPress quan el client necessita gestionar el seu propi contingut sense dependre de ningú.

Per a llocs de contingut com aquest. Zero JavaScript per defecte i contingut en Markdown sense muntar un CMS.

Utility-first. Consistència visual sense acumular un full d'estils que ningú gosa tocar.

Les bases de dades amb què he treballat en producció. Ben modelades i indexades aguanten molt més del que se sol assumir abans de necessitar res exòtic.

Cache, sessions i dades d'accés molt freqüent. En un motor de disponibilitat és la diferència entre respondre a l'instant i tornar a preguntar el mateix a la base de dades.

L'esquema és la decisió més cara de revertir d'un sistema. Mereix més temps del que normalment se li dedica.

Llegir plans d'execució, entendre quin índex s'està fent servir i per què. En sistemes amb càrrega real és on apareixen les millores grans.

Separar lectures d'escriptures quan el volum de consulta supera de molt el d'escriptura, que és l'habitual en motors de disponibilitat.

El proveïdor cloud amb què treballo. EC2, RDS i S3 cobreixen la major part del que un backend necessita sense afegir serveis per moda.

Entorns reproduïbles. Compose per a desenvolupament local amb paritat raonable respecte a producció.

Infraestructura declarada en codi. El valor real no és automatitzar l'alta, és poder llegir en un repositori què hi ha aixecat i per què.

Reverse proxy, terminació TLS i capçaleres de seguretat. La peça que gairebé mai dóna problemes i per això s'oblida.

El sistema on acaba corrent tot. Saber llegir logs, processos i consum de recursos estalvia moltíssim temps de diagnòstic.

Per absorbir pics de càrrega sense sobredimensionar la infraestructura la resta del temps.

Integració i desplegament continus. Si desplegar fa por, es desplega poc; i si es desplega poc, cada desplegament és més arriscat.

Disseny d'APIs pensant en qui les consumirà, no en com està organitzada la base de dades per dins.

Un adaptador per proveïdor, un model únic cap a dins. Tota la raresa de cada tercer continguda en un sol lloc.

Sense cerimònia: el que importa són les fronteres i la direcció de les dependències, no reproduir un diagrama.

Mesurar abans d'optimitzar, i prioritzar deixar de fer feina per damunt de fer-la més ràpida.

IDEs de JetBrains per a PHP i Java. El refactor automàtic i la navegació de codi compensen de sobres en bases grans.

Per a frontend, TypeScript, Terraform i Markdown.

Control de versions, pull requests amb revisió i protecció de la branca principal.